Fràgil

El 2004, amb la Companyia Màscara Teatre, vam estrenar el monòleg "Fràgil", interpetrat per Marià Manzanares, i que jo vaig dirigir adaptant un conte del meu llibre "Habitació zero".

Amb el Manel Alcàntara vam ubicar-ho en un espai tancat, com un contenidor de transport ple de caixes que contenien records del protagonista, un home trencat que havia entrat al soterrani dels seus "malendreços" i es reconeixia amb els trossos d'ell mateix que anava trobant.

En Marià va estar sensacional, i el Josep Maria Mora, en la il·luminació, va fer un treball ple de clarobscurs i penombres. Sempre tons càlids per explicar una història explosiva.

La Vicky es va ocupar de les gravacions sonores. Les fotos són de la Ilona Zietek.

En Manelet va tenir una idea esplèndida per al decorat: construir la caixa d'un material translúcid, que, al final de l'obra, colpit pels focus del darrere, sorprenia a tothom amb una aparença fantasmagòria, com si allò que havíem percebut tota l'estona com a metàl·lic de sobte s'estigués fonent.