El Cor de la Ciutat

La sèrie més "longeva" de TV3, 10 temporades, líder d'audiència de la seva franja permanentment. Creada per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, hi vaig col·laborar en l'arrencada, els primers 50 capítols, com a guionista i coordinador, i després com a director argumental i adaptador dramàtic (un altre nom per "coordinador de guions") en dues ocasions: la temporada V i la temporada IX.

La família Peris, que portaven el Bar Peris, cor del "cor de la ciutat".

Esteve Rovira, director de la sèrie des de l'inici, ànima de l'equip, gran professional i enorme amic.

Pep Torrent, "Adrià Bosch", el pare de la Clara. Un actor contingut i intens amb una veu poderosíssima. Gran pèrdua per a l'audiovisual català.

A part d'un sostingut lideratge, El Cor de la Ciutat va aconsegui en un capítol especial de Setmana Santa del 2005 (en la temporada V, que jo dirigia), una audiència històrica, mai aconseguida per un programa de producció pròpia: el moment en què descobríem que el bon home del Tomàs (Lluís Soler) era el violador del barri va ser una commoció i sorpresa general. 

Aquest és el moment més àlgid i més vist d'aquesta emissió històrica:

https://www.youtube.com/watch?v=60O0lWxnhCA

El 2008 la sèrie va ser PREMI NACIONAL DE COMUNICACIÓ, atorgat per la Generalitat de Catalunya, un èxit de la cadena, l'equip tècnic i artístic de la sèrie, i de la fidelitat del públic, i hi va, ser tots a recollir-ho (a la foto recull la distinció en Jordi Roure, cap de dramàtics de TV3).

ELS PERSONATGES:

El planter d'actrius i actors a la sèrie és impressionant, tant de qualitat com de quantitat. Perdoneu-me que no els posi a tots, la dimensió del "càsting" excedeix de lluny aquesta entrada de bloc.

(Els podeu veure tots aquí:

http://www.tv3.cat/pprogrames/elcordelaciutat/corSeccio.jsp?seccio=persona)

Sílvia Sabaté, "Clara": la sèrie començava amb la seva sortida de la presó. El personatge, vuit temporades després, tornava a la presó per protegir el seu fill Max.

Quim Gutiérrez, "David Peris"

Mariona Ribas, "Marta"

Montse Guallar, "Montse", i  Montserrat Carulla, "Teresa"

Neus i Narcís (Meritxell Santamaria i Ferran Carvajal), una parella que va fer-se estimar.

Carlota Olcina, "Núria"

  

Mercè Arànega, "Paquita"

Toni Sevilla, "Paco"

Maife Gil, "Ceci"

Àngels Bassas, "Laura"

Pep Munné, "Jordi"

Oriol Vila, "Ivan Crespo"

Miquel García Borda, "Marcel"

Jordi Díaz, "Fede"

La gran Carme Contreras, "Roser"

Sílvia Aranda, "Sara"

Nausicaa Bonnín, "Sandra"

Àlex Casanovas, "Fidel"

Ferran Rañé, "Gerard"

Mercè Pons, "Patrícia"

Santi Pons, "Orpinell"

 

Maria Molins, "Isabeleta"

Isaac Alcaide, "Rafa"

Jordi Planas, "Nacho"

  

Ramon Godino, "Rai"

Joel Minguet, "Toni Esteve"

Meritxell Ané, "Remei", reina dels monòlegs

Part de la gran família del Cor.

Estació d'Enllaç

Va ser la primera sèrie en la que vaig entrar. Va ser l'any 1994, i el Jaume Cabré em va agafar per completar l'equip. Set mesos després era el coordinador de guió de la sèrie.

El Bar Manel

Va ser una sèrie que va començar amb poca audiència, programada els diumenges al vespre. Però en passar-la a un dia laborable, va remuntar fulgurantment i es va mantenir amb unes audiències fantàstiques. 

Jaume Cabré, creador de la sèrie juntament amb el guionista Piti Español.

Mercè Arànega, "Glòria"

Laia Marull, "Ester".

La botiga de la Glòria

Una sèrie "interior", de destins creuant-se en un estació subterrània, cruïlla natural dels atzars dels personatges. Dinamisme, intensitat i conflicte sota pressió.

Ramon Madaula, "Eduard"

Un jove Lluís Soler en una paper episòdic.

El Manel i el Tomàs, pare i fill sempre discutint-se.

La sèrie va fer 5 temporades. L'equip de guionistes vam escriure una pila d'episodis finals, sempre deixant un pas obert per si la cadena decidia encarregar més capítols. Cosa que va passar una mitja dotzena de vegades.

Els "dos Manels", un recurs que se'm va acudir per mantenir la presència d'aquest emblemàtic personatge, després que l'actor Josep Maria Pou hagués d'absentar-se de la sèrie força temps per compromisos professionals.

Habitació zero

El 2001 vaig publicar amb Quaderns Crema aquest llibre de 9 relats, tots en primera persona, però tots narrats per una veu diferent, tant en el to com fins i tot en la "visualitat" de la pàgina.

Encara que siguin contes, no és un llibre per a un públic adult. Només heu de llegir la primera frase i ja entendreu per què.

Aquí apareix Habitació zero entre els més venuts d'aquella setmana. A la columna de no ficció, a la foto, podem reconèixer el Paco Escribano, que seria director de TV3. El nostre país és molt petit.

 

Sergi Pàmies va ensopegar literalment amb el llibre, el va agafar, i el va interessar tant que als pocs dies em trucava per escriure aquesta crònica:

Fràgil

El 2004, amb la Companyia Màscara Teatre, vam estrenar el monòleg "Fràgil", interpetrat per Marià Manzanares, i que jo vaig dirigir adaptant un conte del meu llibre "Habitació zero".

Amb el Manel Alcàntara vam ubicar-ho en un espai tancat, com un contenidor de transport ple de caixes que contenien records del protagonista, un home trencat que havia entrat al soterrani dels seus "malendreços" i es reconeixia amb els trossos d'ell mateix que anava trobant.

En Marià va estar sensacional, i el Josep Maria Mora, en la il·luminació, va fer un treball ple de clarobscurs i penombres. Sempre tons càlids per explicar una història explosiva.

La Vicky es va ocupar de les gravacions sonores. Les fotos són de la Ilona Zietek.

En Manelet va tenir una idea esplèndida per al decorat: construir la caixa d'un material translúcid, que, al final de l'obra, colpit pels focus del darrere, sorprenia a tothom amb una aparença fantasmagòria, com si allò que havíem percebut tota l'estona com a metàl·lic de sobte s'estigués fonent.