Després de la primera temporada d'El Cor de la Ciutat -en la que vaig participar en l'arrencada i els primers 50 episodis- vaig estar un temps de baixa per un dels mals estesos dels guionistes (sí, estrès, en fi, poc original).
Després de la parada obligada, doncs, vaig reprendre l'escriptura de guions al Club Super 3, i, gairebé alhora, a la sèrie de Joaquim Oristrell "Majoria Absoluta", en la que vaig tornar a coincidir amb l'Emma Vilarasau (ja ho havíem fet a la sèrie d'intriga Crims). També, per primera vegada vaig coincidir amb el Jordi Bosch com a protagonista, actor de fabulosa vis còmica (i també dramàtica, com la majoria de còmics), nascut com jo a Mataró.
La sèrie va començar amb un capítol llarg, una tvmovie produïda per Rodar y Rodar i dirigida pel mateix Joaquim Oristrell.
La sèrie explicava en clau d'humor la trobada entre Judith (Emma Vilarasau), professional independent i "single" vocacional, amb l'Eduard (Jordi Bosch), director d'orquestra vidu i pare de família numerosa. En aquest primer episodi acabaven anant a viure junts, el que deixava el marc bàsic per al desenvolupament de la sèrie.
Eren també molt importants les figures del majordom de l'Eduard, el Felip (Ferran Rañé), i l'amiga i assistenta de la Judith, la Marta (Carme Balaguer), confidents respectius i contrapunt de la parella Judith-Eduard: ells també es feien parella i fins i tot adoptaven un nen a Rússia.
La direcció de la sèrie va anar a càrrec de Sònia Sànchez. Jo vaig entrar com a guionista i argumentista a mitjans de la primera temporada, i em vaig fer càrrec de la sèrie com a coordinador a partir de l'episodi 22-23, perquè el Joaquim Oristrell la va deixar per altres compromisos. Va tornar en algun moment en què tenia més disponibilitat, el que va originar una sèrie d'inexactituds respecte als crèdits. En general, en cas de dubte o confusió, les coses s'atribueixen a qui té més renom (cas que es va complir en aquesta ocasió).
La sèrie va funcionar força bé i amb bones audiències; la comicitat dels veterans es veia complementada per la frescor dels més joves. El munt de fills eren una font de conflictes assegurada, a banda del caràcter de l'Eduard, un personatge amb tants defectes i debilitats que sempre en podies treure trames. L'Emma i el Jordi feien una parella amb molta química, i servien l'humor amb una enorme eficàcia.
Els fills eren un munt: Carme (Marina Gatell), Amadeu (Pol Mainat), Aida (Alba Sanmartí), Joan i Sebastià (Xavier Pla i Marc Pla), Norma (Alohe), Jairo (Bartolomé Santana), Kòstia (Mario Fernández), i fins i tot un bebè, Octavi (Nil Garcia).
Entre ells, la Marina Gatell va exhibir unes dots de còmica esplèndides, i vam tenir convidats d'altura com Jordi Dauder, Eduard Farelo, Amparo Moreno, Àlex Casanovas...
Després d'un munt de capítols i molta feina, TV3 em va reclamar per fer-me càrrec de la temporada 5a d'El Cor de la Ciutat. A Majoria Absoluta em va substituir el Piti Español.
De la meva etapa us deixo a continuació l'enllaç de "Fugaç", dirigit per l'Albert Guitart, i un dels capítols dels quals vaig quedar més content (i que conté una d'aquelles inexactituds que us deia abans, perquè malgrat el que posa els crèdits, el coordinador de guió en aquells moments era jo).
Al capítol, un cosí llunyà de l'Eduard, penjat i sense un duro, se'ls fica a casa i no se'n va ni un cop mort. Literalment. Si us ve de gust veure'l aquí el teniu. Espero que us agradi!
