El 20 de setembre del 2012, al cafè cultural El Públic, de Mataró, l'actor de la sèrie de TV3 "La Riera", Jordi Planas, el director de la sèrie, Esteve Rovira, i un servidor vam estar parlant sobre la situació de les sèries de TV a Catalunya, els records que guardem de sèries passades, el futur que ens imaginem, la cara oculta d'aquest món darrere les pantalles...
També vam parlar dels Tallers de Interpretació que vam iniciar al TecnoCampus de Mataró (i que es van omplir i van anar fantàsticament).
Ens va presentar i va dinamitzar l'acte l'Eloi Aymerich, un dels promotors d'El Públic i de la productora Clack.
El 20 de gener passat vaig anar convidat al programa de la Virgínia Vilarroya "La Brúixola Emocional", a Mataró Ràdio, per parlar de la relació entre realitat i ficció.
Efectivament, la realitat sempre supera a la ficció, no oblidem que la ficció només és una petita part de la realitat. Igual que un cos sencer sempre superarà l'ungla del dit petit.
Realitat i ficció no són rivals: es complementen.
De pas vaig remarcar que les sèries, les novel·les, les pel·lícules, els teatre... sempre parlen de nosaltres. Ni que sigui en clau de ciència ficció, el que els passa als personatges és un reflex del que ens passa, del que sentim, del que desitgem, etc, nosaltres mateixos. És per això que ens interessa el que els passa.
Les històries que ens transporten poden servir per evadir-nos, però també -les més potents- serveixen de prisma per ajudar-nos a entendre una part de la realitat (encara que aquesta part siguem nosaltres mateixos).
Després de la primera temporada d'El Cor de la Ciutat -en la que vaig participar en l'arrencada i els primers 50 episodis- vaig estar un temps de baixa per un dels mals estesos dels guionistes (sí, estrès, en fi, poc original).
Després de la parada obligada, doncs, vaig reprendre l'escriptura de guions al Club Super 3, i, gairebé alhora, a la sèrie de Joaquim Oristrell "Majoria Absoluta", en la que vaig tornar a coincidir amb l'Emma Vilarasau (ja ho havíem fet a la sèrie d'intriga Crims). També, per primera vegada vaig coincidir amb el Jordi Bosch com a protagonista, actor de fabulosa vis còmica (i també dramàtica, com la majoria de còmics), nascut com jo a Mataró.
La sèrie va començar amb un capítol llarg, una tvmovie produïda per Rodar y Rodar i dirigida pel mateix Joaquim Oristrell.
La sèrie explicava en clau d'humor la trobada entre Judith (Emma Vilarasau), professional independent i "single" vocacional, amb l'Eduard (Jordi Bosch), director d'orquestra vidu i pare de família numerosa. En aquest primer episodi acabaven anant a viure junts, el que deixava el marc bàsic per al desenvolupament de la sèrie.
Eren també molt importants les figures del majordom de l'Eduard, el Felip (Ferran Rañé), i l'amiga i assistenta de la Judith, la Marta (Carme Balaguer), confidents respectius i contrapunt de la parella Judith-Eduard: ells també es feien parella i fins i tot adoptaven un nen a Rússia.
La direcció de la sèrie va anar a càrrec de Sònia Sànchez. Jo vaig entrar com a guionista i argumentista a mitjans de la primera temporada, i em vaig fer càrrec de la sèrie com a coordinador a partir de l'episodi 22-23, perquè el Joaquim Oristrell la va deixar per altres compromisos. Va tornar en algun moment en què tenia més disponibilitat, el que va originar una sèrie d'inexactituds respecte als crèdits. En general, en cas de dubte o confusió, les coses s'atribueixen a qui té més renom (cas que es va complir en aquesta ocasió).
La sèrie va funcionar força bé i amb bones audiències; la comicitat dels veterans es veia complementada per la frescor dels més joves. El munt de fills eren una font de conflictes assegurada, a banda del caràcter de l'Eduard, un personatge amb tants defectes i debilitats que sempre en podies treure trames. L'Emma i el Jordi feien una parella amb molta química, i servien l'humor amb una enorme eficàcia.
Els fills eren un munt: Carme (Marina Gatell), Amadeu (Pol Mainat), Aida (Alba Sanmartí), Joan i Sebastià (Xavier Pla i Marc Pla), Norma (Alohe), Jairo (Bartolomé Santana), Kòstia (Mario Fernández), i fins i tot un bebè, Octavi (Nil Garcia).
Entre ells, la Marina Gatell va exhibir unes dots de còmica esplèndides, i vam tenir convidats d'altura com Jordi Dauder, Eduard Farelo, Amparo Moreno, Àlex Casanovas...
Després d'un munt de capítols i molta feina, TV3 em va reclamar per fer-me càrrec de la temporada 5a d'El Cor de la Ciutat. A Majoria Absoluta em va substituir el Piti Español.
De la meva etapa us deixo a continuació l'enllaç de "Fugaç", dirigit per l'Albert Guitart, i un dels capítols dels quals vaig quedar més content (i que conté una d'aquelles inexactituds que us deia abans, perquè malgrat el que posa els crèdits, el coordinador de guió en aquells moments era jo).
Al capítol, un cosí llunyà de l'Eduard, penjat i sense un duro, se'ls fica a casa i no se'n va ni un cop mort. Literalment. Si us ve de gust veure'l aquí el teniu. Espero que us agradi!
La sèrie més "longeva" de TV3, 10 temporades, líder d'audiència de la seva franja permanentment. Creada per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran, hi vaig col·laborar en l'arrencada, els primers 50 capítols, com a guionista i coordinador, i després com a director argumental i adaptador dramàtic (un altre nom per "coordinador de guions") en dues ocasions: la temporada V i la temporada IX.
La família Peris, que portaven el Bar Peris, cor del "cor de la ciutat".
Esteve Rovira, director de la sèrie des de l'inici, ànima de l'equip, gran professional i enorme amic.
Pep Torrent, "Adrià Bosch", el pare de la Clara. Un actor contingut i intens amb una veu poderosíssima. Gran pèrdua per a l'audiovisual català.
A part d'un sostingut lideratge, El Cor de la Ciutat va aconsegui en un capítol especial de Setmana Santa del 2005 (en la temporada V, que jo dirigia), una audiència històrica, mai aconseguida per un programa de producció pròpia: el moment en què descobríem que el bon home del Tomàs (Lluís Soler) era el violador del barri va ser una commoció i sorpresa general.
Aquest és el moment més àlgid i més vist d'aquesta emissió històrica:
El 2008 la sèrie va ser PREMI NACIONAL DE COMUNICACIÓ, atorgat per la Generalitat de Catalunya, un èxit de la cadena, l'equip tècnic i artístic de la sèrie, i de la fidelitat del públic, i hi va, ser tots a recollir-ho (a la foto recull la distinció en Jordi Roure, cap de dramàtics de TV3).
ELS PERSONATGES:
El planter d'actrius i actors a la sèrie és impressionant, tant de qualitat com de quantitat. Perdoneu-me que no els posi a tots, la dimensió del "càsting" excedeix de lluny aquesta entrada de bloc.
Sílvia Sabaté, "Clara": la sèrie començava amb la seva sortida de la presó. El personatge, vuit temporades després, tornava a la presó per protegir el seu fill Max.
Quim Gutiérrez, "David Peris"
Mariona Ribas, "Marta"
Montse Guallar, "Montse", i Montserrat Carulla, "Teresa"
Neus i Narcís (Meritxell Santamaria i Ferran Carvajal), una parella que va fer-se estimar.
Va ser la primera sèrie en la que vaig entrar. Va ser l'any 1994, i el Jaume Cabré em va agafar per completar l'equip. Set mesos després era el coordinador de guió de la sèrie.
El Bar Manel
Va ser una sèrie que va començar amb poca audiència, programada els diumenges al vespre. Però en passar-la a un dia laborable, va remuntar fulgurantment i es va mantenir amb unes audiències fantàstiques.
Jaume Cabré, creador de la sèrie juntament amb el guionista Piti Español.
Mercè Arànega, "Glòria"
Laia Marull, "Ester".
La botiga de la Glòria
Una sèrie "interior", de destins creuant-se en un estació subterrània, cruïlla natural dels atzars dels personatges. Dinamisme, intensitat i conflicte sota pressió.
Ramon Madaula, "Eduard"
Un jove Lluís Soler en una paper episòdic.
El Manel i el Tomàs, pare i fill sempre discutint-se.
La sèrie va fer 5 temporades. L'equip de guionistes vam escriure una pila d'episodis finals, sempre deixant un pas obert per si la cadena decidia encarregar més capítols. Cosa que va passar una mitja dotzena de vegades.
Els "dos Manels", un recurs que se'm va acudir per mantenir la presència d'aquest emblemàtic personatge, després que l'actor Josep Maria Pou hagués d'absentar-se de la sèrie força temps per compromisos professionals.
